La foto

Jejejeje, quina clavada!!

Tornem a casa

Les vaques descansant al ferry de tornada

A la platja d'Almeria: S'ha acabat!

A punt per fer unes tandes a Montmeló

Pobres, qui les ha vist i qui les veu! ara toca tornar-les a deixar com noves.

Ja al cotxe amb cara de cansats però un somriure d'orella a orella, feliços. Com que estic avorrit i a l'Albert ja el tinc molt escoltat aprofitaré per fer una crònica - resum. Haig de dir que em vaig plantejar aquest viatge com un repte personal, la meva experiència al desert era (es) mínima. Amb la GS fa poc que hi vaig i mai per sorra i amb equipatge. La edat no perdona i no tenia gens clar si aguantaria aquestes pallisses amb la vaca tants dies, de fet el primer dia quan vaig arribar fet caldo de nit a l'hotel ho veia molt difícil. Per acabar d'arreglar-ho ni l'Albert ni jo som uns manetes amb la mecànica. Finalment, anar nomes dos pot ser un problema si a algú li passa alguna cosa.Per tant molts interrogants dels que per sort ens en hem sortit. I quan dic sort es perquè per molt que et preparis, la sort pot ajudar molt en un viatge així. Exemples:

1. Quan baixàvem en cotxe varem notar que fallava, al final es va parar a la entrada d'una area de servei a la que varem arribar per inèrcia. Resulta que faltava gasoil i no es va encendre la llum de reserva.

2. La BMW es para al posar una marxa, una pedrada havia destrossat el sensor del cavallet. Just ens va passar quan anàvem a donar una volta a Tata i ens ho va arreglar un mecànic. Una estona abans estàvem a 38 graus en mig del no res.

3. A la etapa Missour-Merzouga ens varem trobar amb una apagada general de llum que feia que les benzineres no funcionessin. Quan ja estàvem secs i havíem visitat 3 benzineres en pobles diferents varem trobar un chiringuito de garrafons que ens ho va solucionar.

4. Varem calcular malament la distancia de la etapa reina, Tata-Tan tan. A l’últim punt de repostatge, preveient molta sorra no pensàvem omplir del tot però el noi que ens va posar la benzina (amb garrafes) se les va ingeniar per deixar-les a tope. Desprès de 380km pel no res varem arribar a Tan Tan amb la KTM completament seca. Sort del nano de les garrafes!

5. La punxada al costat de l'hotel de Tan Tan quan ja es feia fosc i que varem poder reparar tranquil·lament al dia següent desprès de molts km sense senyals de vida.

6. La punxada al costat d'un poble l’últim dia quan anàvem tardíssim per agafar el ferry, al Marroc no trobes un poble a cada moment i si la tenim d'arreglar nosaltres perdem el barco segur.

7. Sort de no tornar a buscar la cartera de l'Albert, també hauríem perdut el barco.

8. Les rodes: jo anava amb la del darrera completament llisa, la del davant plena de talls i bonys de les hosties amb les pedres i una camara reparada a cop de parxe i planxa i l'Abert tenia d'inflar la del davant a cada benzinera que trobava. Però han aguantat!

I sobre tot sort de que amb tanta tralla no ens hagi passat res mes. Mes que una flor al cul tenim un gira-sol!!

Jaume

Diumenge

Ja estic on line de nou.....
La veritat es que tenin un company de viatge com el JVA, un es pot permetre el luxe de fotre el gandul i aprofitar les hores per dormir.....ell ha estat el cronista de les etapes i jo estava tant cansat que aprofitava per dortmir......aixo si....l'endemà estava tant fresc que el jaume no em podia seguir......

Be, això s'ha acabat.......ara mateix estem pujant desde almeria amb el cotxe amb la resta de les nostres vaques al remolc. Ahir va ser un dia molt apretadet.

De entrada al mati en Jaume em va fer llevar a les 6 per anar a veure les cascades de Ouzoud. Una pasada la alçada que tenen pero us aconsdello que hi aneu a l'hora de les persones normals...

Despres varem pagar el hotel i varem començar a pujar... Al poc rato punxada de la Gs al devanat pero parem a un taller que el tio ens repara la punxada sense treure la roda del devant. Ala Gseros.....preneu nota.

A l'hora de pagar m'en dono compte que he perdut la cartera....carai quina acalorada....que fem?? Tornem enrera??? Estem a 650 kms del Ferry a Nador i si tornem enrera al hotel no arrivarem a temps.....truquem al hotel per demanar si havien trobat la meva cartera i no l'ham trobat... Prenem de decisio de marxar amunt i passar de la cartera......dintre hi habien Euros, Dirhams, el DNI, el carnet de conduir i dues tarjetes Visa. No us podeu imaginar els seguents 200 kms nomes pensant on podia ser la meva cartera......no hi habia manera de estar per la feina de conduir.....

Pero, com sempre "la vida te da sorpresas",,,,,,,,,txan......de cop i volta a la sortida de un revolt de esquerres., em ve al cap que com que en Jaume em fa llevar a les 6 del mati, jo a aquestes hores no hi toco massa........segurament quan m'han donat la factura del hotel que he posat dintre del Camel-bag d'en Jaume també hi haure posat la cartera.....Txan,,,,,,,efectivament es allà...la culpa de tot la te en Jaume per fer-me llevar tan d'hora.......

Be una vegada solucionat això (ho he recuperat tot i que les dues Visa ja les habia anulat la Gloria) ja podem continuar.....nomes ens queden uns 450 kms per fer amb unes 5 hores......no podrem parar ni per fer el riuet........

Finalment arribem a 8:30 a Nador despres de fer els ultims 100 kms de nit, amb fret i fent pistes de terra perque estaven de obres aquest tram.......

Arribem al vaixell i per mantenir la tonica jo em quedo adormit i el Jaume fa la cronica de la Jornada.....

S'ha acabat pero ha estat genial i em conseguit fer una ruta impressionat que estava al limit de la nostra capacitat...3800 kms en 8 dies i dels quals 2200 kms han estat de pistes de dunes, hamades, oueds i dessert.

Somni aconseguit......i pujem amb el cotxe pensant on serà la propera.....bona senyal.

Albert
Enviado desde mi BlackBerry® de Vodafone

Fotos 8e dia

Les cascades d'Ouzud, impressionants

Esmorzar a l'hotel Riad les cascades, una mica car però molt maco i just a sobre de les cascades. Mereixia passar algun dia mes.

Un dels molts embalses que es troven a Marroc, hi ha mes aigua del que ens pensem

8e dia.

Ja estem al barco, això s’acaba. Han estat 8 dies increïbles i molts d'altres de preparació que han valgut realment la pena.
Amb l'Albert ens coneixíem molt poc però la compenetració ha estat total, es un gran company de viatge i un navegador infalible. De fet ja estem pensant en que farem l'any que be.
La etapa d'avui ha estat "la guinda" 739km en quasi 11 hores. Tant la d'ahir com la d'avui han estat per asfalt, es el peatge de voler arribar tant al sud en pocs dies s'ha de tornar a sac però m'han agradat, he vist un Marroc molt diferent, verd, amb molts arbres i aigua i he gaudit conduint la GS. Ens hem llevat a les 6.30 per poder veure les cascades d'Ouzoud que ahir no varem poder veure al arribar de nit. Son impressionants, les mes grans de Marroc. Com que ens han agradat hem estat mes del previst. També ens ha endarrerit trobar un lloc on inflar la roda de l'Albert que des de ahir anava perdent aire. Per acabar-ho d’arreglar jo he tingut la tercera punxada del viatge quan feia poc que havíem sortit, per sort nomes a uns 5km d'un poble on me l'han pogut arreglar.
Amb tot això el retràs era ja important, 700 km al Marroc no es fan com a casa, les carreteres son imprevisibles, els conos son pedres, les normes de circulació inexistents, la gent va en contra direcció o es para al primer lloc que troba i passes per dintre de tots els pobles amb la gent passejant pel mig de la carretera. Per tant ha tocat fer una etapa marató quasi sense parades.
Teníem d'embarcar al Ferry a Nador a les 9 del vespre i hem arribat a les 8.30, uff!
I dema en cotxe cap a casa, ja tinc ganes de veure a la family.

Jaume

7e dia

Ja estem de tornada. Aquesta ha estat la primera etapa 100% asfàltica de Tafraoute a Ouzoud i a pesar de la meva al•lèrgia a l'asfalt haig de dir que he gaudit de valent, en aquest viatge el Panzer s'ha comportat molt dignament en condicions molt difícils però on li pots treure tot el suc es el les carreteres super virades que hem fet avui. Fins i tot jo que soc un patata en carretera la he pogut gaudir. Ara el que pateix es l'Albert (ja era hora). Per cert heu vist que darrerament ja no pot ni fer cròniques?
Aquest país no deixa de sorprendre, ahir varem començar a entrar en l'anti Atlas i ja va canviar completament, mes verd, la gent es veia diferent, altres vestits... Varem passar per unes gorges increïbles que ens va recomanar un francès molt trempat que ens va ajudar a reparar la meva punxada i varem dormir a Tafraoute.
Avui tocava Atlas en majúscules. Hem fet 563 km i arribat a 2100 metres d’alçada al Tizin T'est, un port de muntanya increïble. Desprès hem anat a Marraquech on hem corregut mes perill que en tot el viatge: com condueixen! A mes l’Albert m'ha volgut ensenyar com es circula a la ciutat vella en carrers que amb prou feines passa el manillar de la GS!!
Ara ja estem a un hotel al costat de les cascades d'Ouzoud que visitarem dema, últim dia d' un viatge inoblidable.

Jaume

Fotos 7e dia

Avuí hem descobert un Marroc diferent, verd, ple de contrastos

Si us agraden les corves heu de pujar els 2100 metres del Tizin T'est. Quines vistes!

Al fons, completament nevat, el Toubkal, la muntanya mes alta de Marroc, crec que per sobre dels 4000.

La famosa plaça de Marraquech

Quins sucs de taronja fan!!. L'Albert a la plaça de Marraquech

Circular per Marraquech, quina experiència!

Per la part vella de Marraquech. Amb la GS tenia de fer maniobres per girar a les cantonades però les Mobilettes van a tota castanya.

Avuí ha dominat el verd