domingo, 28 de marzo de 2010

Tornem a casa

Les vaques descansant al ferry de tornada

A la platja d'Almeria: S'ha acabat!

A punt per fer unes tandes a Montmeló

Pobres, qui les ha vist i qui les veu! ara toca tornar-les a deixar com noves.

Ja al cotxe amb cara de cansats però un somriure d'orella a orella, feliços. Com que estic avorrit i a l'Albert ja el tinc molt escoltat aprofitaré per fer una crònica - resum. Haig de dir que em vaig plantejar aquest viatge com un repte personal, la meva experiència al desert era (es) mínima. Amb la GS fa poc que hi vaig i mai per sorra i amb equipatge. La edat no perdona i no tenia gens clar si aguantaria aquestes pallisses amb la vaca tants dies, de fet el primer dia quan vaig arribar fet caldo de nit a l'hotel ho veia molt difícil. Per acabar d'arreglar-ho ni l'Albert ni jo som uns manetes amb la mecànica. Finalment, anar nomes dos pot ser un problema si a algú li passa alguna cosa.Per tant molts interrogants dels que per sort ens en hem sortit. I quan dic sort es perquè per molt que et preparis, la sort pot ajudar molt en un viatge així. Exemples:

1. Quan baixàvem en cotxe varem notar que fallava, al final es va parar a la entrada d'una area de servei a la que varem arribar per inèrcia. Resulta que faltava gasoil i no es va encendre la llum de reserva.

2. La BMW es para al posar una marxa, una pedrada havia destrossat el sensor del cavallet. Just ens va passar quan anàvem a donar una volta a Tata i ens ho va arreglar un mecànic. Una estona abans estàvem a 38 graus en mig del no res.

3. A la etapa Missour-Merzouga ens varem trobar amb una apagada general de llum que feia que les benzineres no funcionessin. Quan ja estàvem secs i havíem visitat 3 benzineres en pobles diferents varem trobar un chiringuito de garrafons que ens ho va solucionar.

4. Varem calcular malament la distancia de la etapa reina, Tata-Tan tan. A l’últim punt de repostatge, preveient molta sorra no pensàvem omplir del tot però el noi que ens va posar la benzina (amb garrafes) se les va ingeniar per deixar-les a tope. Desprès de 380km pel no res varem arribar a Tan Tan amb la KTM completament seca. Sort del nano de les garrafes!

5. La punxada al costat de l'hotel de Tan Tan quan ja es feia fosc i que varem poder reparar tranquil·lament al dia següent desprès de molts km sense senyals de vida.

6. La punxada al costat d'un poble l’últim dia quan anàvem tardíssim per agafar el ferry, al Marroc no trobes un poble a cada moment i si la tenim d'arreglar nosaltres perdem el barco segur.

7. Sort de no tornar a buscar la cartera de l'Albert, també hauríem perdut el barco.

8. Les rodes: jo anava amb la del darrera completament llisa, la del davant plena de talls i bonys de les hosties amb les pedres i una camara reparada a cop de parxe i planxa i l'Abert tenia d'inflar la del davant a cada benzinera que trobava. Però han aguantat!


I sobre tot sort de que amb tanta tralla no ens hagi passat res mes. Mes que una flor al cul tenim un gira-sol!!

Jaume

4 comentarios:

  1. ostres, ostres, ostres.... quina passada tú. Jauem, abans de desmuntar la roda, passa per montmeló a fer unes cronos. Tio que portes un slick !!!!
    Nois: suram !!!! sou grans !!!!

    ResponderEliminar
  2. Em descobreixo davant vostre,, sou uns KRACS en majúscules.

    ResponderEliminar
  3. Mare meva quin megaviatge més guai que us heu marcat. El recorregut és el que m'agradaria fer algun dia amb una moto trail encara que amb algun dia més per no anar tant apretat de temps i potser poder gaudir amb una mica més de calma d'alguna de les zones.
    Molaria que fesiu una cronica amb els números del viatge. Per exemple calers, valoració dels hotels, tiberis i benzineres, etc...

    A per cert el proper que es torni a enfotre del meu minicompressor li explicaré que dona molta tranquilitat saber que pots anar inflant les vegades que siguin necesaries.
    A veure si quedem un dia i ens expliqueu algunes batalletes.

    ResponderEliminar
  4. El recorregut es brutal i a mi també m'agradaria fer-ho amb mes calma però nomes teniem aquests dies i voliem arribar a la platja. Caldrien com a mínim dos dies mes.
    Quan tingui temps poso lo que demanes, tinc de fer un resum però en general els hotels i sopars molt be, els dinars menú unic: barretes.
    El compresor si que el vaig a trobar a faltar però tinc de trobar alguna sol.lució a les punxades, es un pal.
    A veure quan ens trobem la penya per preparar la propera ara ja soc un "zorro del desierto"

    ResponderEliminar