lunes, 29 de marzo de 2010

La foto





Jejejeje, quina clavada!!

domingo, 28 de marzo de 2010

Tornem a casa

Les vaques descansant al ferry de tornada

A la platja d'Almeria: S'ha acabat!

A punt per fer unes tandes a Montmeló

Pobres, qui les ha vist i qui les veu! ara toca tornar-les a deixar com noves.

Ja al cotxe amb cara de cansats però un somriure d'orella a orella, feliços. Com que estic avorrit i a l'Albert ja el tinc molt escoltat aprofitaré per fer una crònica - resum. Haig de dir que em vaig plantejar aquest viatge com un repte personal, la meva experiència al desert era (es) mínima. Amb la GS fa poc que hi vaig i mai per sorra i amb equipatge. La edat no perdona i no tenia gens clar si aguantaria aquestes pallisses amb la vaca tants dies, de fet el primer dia quan vaig arribar fet caldo de nit a l'hotel ho veia molt difícil. Per acabar d'arreglar-ho ni l'Albert ni jo som uns manetes amb la mecànica. Finalment, anar nomes dos pot ser un problema si a algú li passa alguna cosa.Per tant molts interrogants dels que per sort ens en hem sortit. I quan dic sort es perquè per molt que et preparis, la sort pot ajudar molt en un viatge així. Exemples:

1. Quan baixàvem en cotxe varem notar que fallava, al final es va parar a la entrada d'una area de servei a la que varem arribar per inèrcia. Resulta que faltava gasoil i no es va encendre la llum de reserva.

2. La BMW es para al posar una marxa, una pedrada havia destrossat el sensor del cavallet. Just ens va passar quan anàvem a donar una volta a Tata i ens ho va arreglar un mecànic. Una estona abans estàvem a 38 graus en mig del no res.

3. A la etapa Missour-Merzouga ens varem trobar amb una apagada general de llum que feia que les benzineres no funcionessin. Quan ja estàvem secs i havíem visitat 3 benzineres en pobles diferents varem trobar un chiringuito de garrafons que ens ho va solucionar.

4. Varem calcular malament la distancia de la etapa reina, Tata-Tan tan. A l’últim punt de repostatge, preveient molta sorra no pensàvem omplir del tot però el noi que ens va posar la benzina (amb garrafes) se les va ingeniar per deixar-les a tope. Desprès de 380km pel no res varem arribar a Tan Tan amb la KTM completament seca. Sort del nano de les garrafes!

5. La punxada al costat de l'hotel de Tan Tan quan ja es feia fosc i que varem poder reparar tranquil·lament al dia següent desprès de molts km sense senyals de vida.

6. La punxada al costat d'un poble l’últim dia quan anàvem tardíssim per agafar el ferry, al Marroc no trobes un poble a cada moment i si la tenim d'arreglar nosaltres perdem el barco segur.

7. Sort de no tornar a buscar la cartera de l'Albert, també hauríem perdut el barco.

8. Les rodes: jo anava amb la del darrera completament llisa, la del davant plena de talls i bonys de les hosties amb les pedres i una camara reparada a cop de parxe i planxa i l'Abert tenia d'inflar la del davant a cada benzinera que trobava. Però han aguantat!


I sobre tot sort de que amb tanta tralla no ens hagi passat res mes. Mes que una flor al cul tenim un gira-sol!!

Jaume

Diumenge

Ja estic on line de nou.....
La veritat es que tenin un company de viatge com el JVA, un es pot permetre el luxe de fotre el gandul i aprofitar les hores per dormir.....ell ha estat el cronista de les etapes i jo estava tant cansat que aprofitava per dortmir......aixo si....l'endemà estava tant fresc que el jaume no em podia seguir......

Be, això s'ha acabat.......ara mateix estem pujant desde almeria amb el cotxe amb la resta de les nostres vaques al remolc. Ahir va ser un dia molt apretadet.

De entrada al mati en Jaume em va fer llevar a les 6 per anar a veure les cascades de Ouzoud. Una pasada la alçada que tenen pero us aconsdello que hi aneu a l'hora de les persones normals...

Despres varem pagar el hotel i varem començar a pujar... Al poc rato punxada de la Gs al devanat pero parem a un taller que el tio ens repara la punxada sense treure la roda del devant. Ala Gseros.....preneu nota.

A l'hora de pagar m'en dono compte que he perdut la cartera....carai quina acalorada....que fem?? Tornem enrera??? Estem a 650 kms del Ferry a Nador i si tornem enrera al hotel no arrivarem a temps.....truquem al hotel per demanar si havien trobat la meva cartera i no l'ham trobat... Prenem de decisio de marxar amunt i passar de la cartera......dintre hi habien Euros, Dirhams, el DNI, el carnet de conduir i dues tarjetes Visa. No us podeu imaginar els seguents 200 kms nomes pensant on podia ser la meva cartera......no hi habia manera de estar per la feina de conduir.....

Pero, com sempre "la vida te da sorpresas",,,,,,,,,txan......de cop i volta a la sortida de un revolt de esquerres., em ve al cap que com que en Jaume em fa llevar a les 6 del mati, jo a aquestes hores no hi toco massa........segurament quan m'han donat la factura del hotel que he posat dintre del Camel-bag d'en Jaume també hi haure posat la cartera.....Txan,,,,,,,efectivament es allà...la culpa de tot la te en Jaume per fer-me llevar tan d'hora.......

Be una vegada solucionat això (ho he recuperat tot i que les dues Visa ja les habia anulat la Gloria) ja podem continuar.....nomes ens queden uns 450 kms per fer amb unes 5 hores......no podrem parar ni per fer el riuet........

Finalment arribem a 8:30 a Nador despres de fer els ultims 100 kms de nit, amb fret i fent pistes de terra perque estaven de obres aquest tram.......

Arribem al vaixell i per mantenir la tonica jo em quedo adormit i el Jaume fa la cronica de la Jornada.....

S'ha acabat pero ha estat genial i em conseguit fer una ruta impressionat que estava al limit de la nostra capacitat...3800 kms en 8 dies i dels quals 2200 kms han estat de pistes de dunes, hamades, oueds i dessert.

Somni aconseguit......i pujem amb el cotxe pensant on serà la propera.....bona senyal.

Albert
Enviado desde mi BlackBerry® de Vodafone

sábado, 27 de marzo de 2010

Fotos 8e dia

Les cascades d'Ouzud, impressionants

Esmorzar a l'hotel Riad les cascades, una mica car però molt maco i just a sobre de les cascades. Mereixia passar algun dia mes.

Un dels molts embalses que es troven a Marroc, hi ha mes aigua del que ens pensem

8e dia.

Ja estem al barco, això s’acaba. Han estat 8 dies increïbles i molts d'altres de preparació que han valgut realment la pena.
Amb l'Albert ens coneixíem molt poc però la compenetració ha estat total, es un gran company de viatge i un navegador infalible. De fet ja estem pensant en que farem l'any que be.
La etapa d'avui ha estat "la guinda" 739km en quasi 11 hores. Tant la d'ahir com la d'avui han estat per asfalt, es el peatge de voler arribar tant al sud en pocs dies s'ha de tornar a sac però m'han agradat, he vist un Marroc molt diferent, verd, amb molts arbres i aigua i he gaudit conduint la GS. Ens hem llevat a les 6.30 per poder veure les cascades d'Ouzoud que ahir no varem poder veure al arribar de nit. Son impressionants, les mes grans de Marroc. Com que ens han agradat hem estat mes del previst. També ens ha endarrerit trobar un lloc on inflar la roda de l'Albert que des de ahir anava perdent aire. Per acabar-ho d’arreglar jo he tingut la tercera punxada del viatge quan feia poc que havíem sortit, per sort nomes a uns 5km d'un poble on me l'han pogut arreglar.
Amb tot això el retràs era ja important, 700 km al Marroc no es fan com a casa, les carreteres son imprevisibles, els conos son pedres, les normes de circulació inexistents, la gent va en contra direcció o es para al primer lloc que troba i passes per dintre de tots els pobles amb la gent passejant pel mig de la carretera. Per tant ha tocat fer una etapa marató quasi sense parades.
Teníem d'embarcar al Ferry a Nador a les 9 del vespre i hem arribat a les 8.30, uff!
I dema en cotxe cap a casa, ja tinc ganes de veure a la family.

Jaume

viernes, 26 de marzo de 2010

7e dia

Ja estem de tornada. Aquesta ha estat la primera etapa 100% asfàltica de Tafraoute a Ouzoud i a pesar de la meva al•lèrgia a l'asfalt haig de dir que he gaudit de valent, en aquest viatge el Panzer s'ha comportat molt dignament en condicions molt difícils però on li pots treure tot el suc es el les carreteres super virades que hem fet avui. Fins i tot jo que soc un patata en carretera la he pogut gaudir. Ara el que pateix es l'Albert (ja era hora). Per cert heu vist que darrerament ja no pot ni fer cròniques?
Aquest país no deixa de sorprendre, ahir varem començar a entrar en l'anti Atlas i ja va canviar completament, mes verd, la gent es veia diferent, altres vestits... Varem passar per unes gorges increïbles que ens va recomanar un francès molt trempat que ens va ajudar a reparar la meva punxada i varem dormir a Tafraoute.
Avui tocava Atlas en majúscules. Hem fet 563 km i arribat a 2100 metres d’alçada al Tizin T'est, un port de muntanya increïble. Desprès hem anat a Marraquech on hem corregut mes perill que en tot el viatge: com condueixen! A mes l’Albert m'ha volgut ensenyar com es circula a la ciutat vella en carrers que amb prou feines passa el manillar de la GS!!
Ara ja estem a un hotel al costat de les cascades d'Ouzoud que visitarem dema, últim dia d' un viatge inoblidable.

Jaume

Fotos 7e dia

Avuí hem descobert un Marroc diferent, verd, ple de contrastos

Si us agraden les corves heu de pujar els 2100 metres del Tizin T'est. Quines vistes!

Al fons, completament nevat, el Toubkal, la muntanya mes alta de Marroc, crec que per sobre dels 4000.

La famosa plaça de Marraquech

Quins sucs de taronja fan!!. L'Albert a la plaça de Marraquech

Circular per Marraquech, quina experiència!

Per la part vella de Marraquech. Amb la GS tenia de fer maniobres per girar a les cantonades però les Mobilettes van a tota castanya.

Avuí ha dominat el verd

jueves, 25 de marzo de 2010

Fotos 6e dia

La Plage Blanche, sense paraules. Quilometres i qilometres de sorra sense ningú

Com m'agrada aquesta foto!

6e dia

Objectiu acomplert, arribar a la Plage Blanche. Nomes un dels dos es va banyar, sabeu qui?. Ja penjarem les fotos.

Els 386 km d'avui semblen una broma desprès de lo d'ahir però han valgut la pena: objectiu acomplert, arribar a la desembocadura del Draa i banyar-se a la plage blanche.
La sensació de fer km i km a fons per una platja sense gent es genial, però per arribar hem tingut de fer una pista molt fotuda plena de dunes i pedres, les dunes ja començo a dominar però com que no vull mes punxades a les pedres vaig a dos per hora (pobre Albert com es deu avorrir
Ja no en fan mal els peus i la roda sap regenerar-se, perquè hem de tornar?
Avui estic massa cansat per escriure, m’adormo.

Jaume

marrocco

bon dia Tigres,  no m`expliqueu com va que ja ho veig,  envejaaaa  pero sana eh¡¡¡¡¡   be hos envego tot menys els peus d`en Jaume, apa cuide-vos i a conservar pneumàtics. fins aviat ja farem un sopar per celebrar-ho i veure fotos ok?
 
una abraçada per els 2
Joan
 

miércoles, 24 de marzo de 2010

5e dia

La etapa reina no ha defraudat, a mes com que anem sobrats (?) hem fet una variant mes al sud arribant als 611km!, la putada es que he tornat a punxar i ja no hem tingut esma d’anar a la platja, dema tindrem temps de sobres. De totes maneres tenim una sort increïble ja que he punxat tant a prop de l’hotel que he pogut arribar sense reparar. Amb la benzina igual, l’Albert ha arribat en reserva, ja em veia traient benzina de la BMW.
La etapa era totalment desconeguda per nosaltres, preciosa, en general rapida i divertida excepte un tram molt llarg per un riu ple de pedres que m’han fet patir per les punxades. Com la d'ahir, es una zona inhòspita o no trobes a ningú però passes per llocs grandiosos i alguns poblets on costa de creure que hi pugui viure ningú.
Estem bastant sorpresos de lo be que estem aguantant el tute, de fet sap greu que dema ja enfilem cap a munt, si tinguéssim mes dies... Anem tant sobrats que fins i tot ens hem posat a fer proves d’acceleració en una explanada immensa, com tiren les vaques!, especialment la KTM, es brutal, l’Albert me la ha deixat i he flipat.
En aquest viatge hem estrenat uns intercomunicadors xinesos que son justets però ens han anat forca be per anar comentant la jugada, especialment a l’Albert que ha pogut escoltar la retransmissió en directe dels meus renecs quan em rebolcava.
Lluis, ja porto remiendos pels peus però es que es son moltes hores i tal com diu en Javier, tinc la pell molt fina...et trobem a faltar, no pateixis que ja t’ho explicarem
Parrita jo porto Metzeler karoo i el suís ja no hi es al oasis i es nota, no esta tant cuidat.
Vaig a dormir que dema toca bricopunxades.
Fins dema i no patiu quan vulgueu us ensenyen les muntanyes de fotos fetes.

Jaume

Fotos 5e dia

La vista des de l'hotel de Tata, preciós.

Una parada a lúnic arbre en molts qm.

Com patirem... aguantarà?

Travessant un riu pel que hem tingut de fer molts qm. plens de pedres i jo patint per les punxades...

ESTIMATS RETULINS DEL DESERT

UAAAAAAA !!! QUE BE QUE US HO PASSEU ............ OJO QUE TAN JUNTS I
TAN SOLS EN AQUESTES PLANURIES I RIUS MAREVELLOSOS NO US POSI TONTORRONS. EH
????

ARA MATEIX NO AMB FERIA RES COMPRAR NE UNES QUANTES DE PARCELES AMB
VOSALTRES, JA JA. VEIG QUE PORTEU MOOLTA BONA MARXA I ELS TRAKS ELS
REBENTEU AMB LA CATEGORIA QUE US MAREIXEU. SOU UNS CRAKS !!

QUE TINGUEU BONA ETAPA REINA I US QUEDARÁN ELS POSTRES DE PLAYAS BLANCAS,
QUE ES UN REGAL DE RELAX I GUSTARRO.

CONTE I GAS , QUE US ESPEREM AMB GANES. TORNEU SENCERS.

UNA MOLT FORTA ABRAÇADA. TONI.

martes, 23 de marzo de 2010

4rt dia

La primera etapa realment desconeguda per tots dos ja que hem passat per sota del erg Chegaga i fins ara aviem anat pel nord. Avui hem sentit realment la solitud el desert, si normalment quan pares sempre surt gent no saps d'on, avui no hem vist a ningú durant hores. Massa sovint la pista desapareixia i la veritat es que quan la trobàvem de nou sentíem un alivi. De moment crec que es la etapa mes espectacular de totes.
Hem anat fregant la frontera amb Argelia tot el dia, creuant el llac Iriki, per cert amb cert "apuro" ja que en bastants llocs la moto s’enfonsava al fang (es veu que ha plogut molt).
Avui ha estat el dia clau pel meu "master" a la sorra ja que des de la sortida fins pràcticament el final anàvem trobant trams de dunes, he acabat fos i ja soc propietari de mig Marroc gracies a les parcel•les que he comprat. Fa molta ràbia perquè a la sorra es torçaa la direcció de la moto i no hi ha forma de adreçar-la, fins que caus parat. El problema no es la caiguda, es aixecar la vaca a la sorra. Sort que l'Albert sempre hi es quan cal, però vaig millorant.
Quan mes calor feia hem trobat un riu i nomes mirant-nos hi ha hagut prou, al aigua tots dos.
De moment a part del tema del cavallet per culpa d'una pedrada nomes hem preocupa que pràcticament ja no tinc pneumàtic del darrera i no es per anar desinflat ja que vaig a 2kgs, també tinc els dits dels peus que fan pena per culpa dels cops de peu que haig de donar per adreçar la GS per la sorra quan estic a punt de caure.
Estem en un hotel preciós a Tata, una antiga casa reconstruïda per un francès amb molta gracia i on ens ha donat un cus-cus fantàstic per sopar.
I dema la etapa reina fins a la platja blanca!

Jaume

Fotos d'avui

Trobar axó al mig del desert no es pot desaprofitar

Aquests peus hem faran patir, sort del Compeed que fa miracles

Pati de l'hotel a Tata, car però molt maco i el servei super amables

Un bon cus-cus i a dormir que demà tenim molta feina

Avui dimarts

Hola nois,
Avui hem fet la etapa .M'hamid-Tata. Tota una travessa ja que dels 300 kms que hem fet 250 els hem fet sense trovar res de res. Ni un sol nomada, ni un sol toureg, res de res de res....quina passada.....nomes el jaume i jo perduts enmitg de les planuries del sud.......be si es veritat que hem passat 2 controls militars al cul del mon...
Despres de sortir de M'Hamid hem fet una paradeta a oasis sagrat a l'entrada del Iriki.....despres hem fet uns 50 kms vorejant el erg gheggaga. Un desert de dunes de veritat que l'hem anat passat de revolcada en revolcada....una maravella de paisatge.....
Despres el Iriki de veritat....res de mariconades....kms i kms de planuries i saps que t'acostes al centre del llac quan el terra comença a estar mes i mes humid fins el punt que has de reduir 1 o 2 marxes per poder seguir avançant....al principi t'entra un yuyu important pero t'hi acabes acostumant.

Finalment unaltra dossis de planuries amb molta pedra rodona i no tant rodona (com les que li agradem al ximple del iscle).....

La tempertaura de tot el dia ha estat entre 35 i 38 graus....si si no m'he vegut l'enteniment.

La anecdota de la jornada ha estat que ens ha fallat la pata de cabra de la GS d'en jaume, pero ens ha passat a centre de Tata.....no te digo naaa si ens passa la mitg del no res...

Dema etapa reina de Tata a Tan-Tan....nomes 450 kms...

Albert


Enviado desde mi BlackBerry® de Vodafone

Tercer dia

Abans de res contestar els comentaris d'en Parrita, no se perquè no em deixa fer-ho al blog: el mar durant el viatge del ferry una bassa i a la frontera el mateix veterinari però per sort sense termòmetre!.
Ja m'agrada que estigueu pensant en l'any que be, jo m'apunto!
La DRZ la trobo a faltar a la sorra i per trams de pedrotes, però sobre tot avui passant pel costat del Erg Chebbi veient les dunes que em cridaven i no poder anar... snif.
Per la resta el sofà de la GS fent tants km s'agraeix molt a mes de poder portar equipatge, es un altre rotllo. La temperatura els dos primers dies fresca fins i tot freda al mati, avui molta calor voltant els 30 i fins 32 tot el dia. Respecte als menjars bons esmorzars, barretes per dinar i un bon sopar, no hi ha temps per mes.

Poc mes a afegir a la cronica de l'Albert, una etapa que vaig fer l'any passat (Merzouga-M'Hamid) de 300km i que m'ha tornat a encantar excepte el fes-fes del Ramlia que recordava molt fotut. Amb el panzer ha estat menys complicat del que pensava però m’ha fet suar de valent.
Poc a poc li vaig agafant el tranquillo a la sorra però quan menys m'ho espero pam! a terra, i ja en porto unes quantes. Em preocupa molt la roda del darrera que s’està desintegrant i encara falta molt.
Avui es el primer dia que hem pogut arribar d'hora a l'hotel i gaudir de piscina!!!
A veure que passa dema amb el riu de sorra desprès del Oasis Sacre.
Seguim!

Jaume

Fotos dia 3

La piscina de Chez le Pachá a M'Hamid, com s'agraeix!!

Una típica benzinera a Marroc: amb ampolles de 5 litres d'aigua reconvertides en bidons de benzina... però les motos funcionen!

Un llac sec abans del Ramlia en el que pots anar a fons

Sembla imposible que puguis arribar al fina de les valls immenses

lunes, 22 de marzo de 2010

Etapa d'avui

Algu tenia algun dubte???
Aqui teniu la prova.....en JVA passant el mitic oued del Ramlia...sense despentinarse ni posar un sol peu al fes-fes....
El dia ha estat espectacular.
Hem sortit d'hora al mati de Marzouga cap al sud i amb ganes de marxa....aviat hem pujat la temperatura a les dunes de Merzouga amb revolcada meva i del jaume inclosa.....

Despres el Ramlia i mes endevant 150 kms de esplanades i llacs secs perduts de la ma de deu....al final ebans de arrivar a M'hamid una sesiò de dunes amb un altres revolcada de tots dos.....sort que la sorra es toba i molt fina......una vegada dutxats encara surt sorra de les orelles.....

Demà mes....sera una passada ja que sortim de M'hamid per anar cap a llac Iriki i despres cap el oasis sagrat. Desde aqui anirem cap al sud cap el Erg chegaga i enfilar cap a Tata., on tenim previst dormi....

Albert.

Enviado desde mi BlackBerry® de Vodafone

domingo, 21 de marzo de 2010

Segon dia

Avui m'he llevat millor del que pensava desprès de la pallissa d'ahir.
El començament ha estat una mica complicat perquè teníem de creuar un riu i amb les pluges s'ha emportat el pont. Hem tingut de donar mil voltes per poder creuar-lo. El segon problema ha estat trobar benzina ja que una tallada general de llum feia que totes les benzineres estiguessin parades. Per sort en aquest país pots trobar benzina a bidons on menys ho esperes i mentre ens feien un te ens posaven benzina amb ampolles d'aigua de 5 litres.
A part d'aquestes aventuretes la etapa es preciosa amb pistes inacabables per paratges impressionants. El final per les dunes quan ja anava justet de forces (ni dinar ni punyetes, aquest Albert no em deixa respirar) m'ha acabat de confirmar que lo meu no es la sorra he anat per terra com cinc vegades, sort que sempre a baixa velocitat i caient tou però em fa ràbia, tinc de trobar el truc!.
La moto perfecte, nomes pateixo a la sorra i per pedres per les punxades però per pistes rapides m'haig de controlar o la velocitat seria delictiva per autopista a Europa.
Ja estem a l'hotel de Merzouga nets i planxats a punt de sopar i dema una etapa pel pas del Ramlia amb tota la sorra del mon (mama por!) i que pel que ens han dit pot ser complicada també per culpa dels rius que baixen molt crescuts i aquí no fan ponts.

Jaume

A la palmera d'en Ramos

Enviado desde mi BlackBerry® de Vodafone

Imatges

Quina rabia no poder anar a fer dunes com l'any passat amb la DRZ!. M'haig de controlar ja que queda molta etapa i s'han de dosificar les forces.